La toxicitat de la Planta de Nadal

Des del centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo us volem recordar per aquestes dates que la planta de Nadal o Ponsettia (Euphorbia Pulcherrima) és tòxica per a les nostres mascotes. La Ponsettia conté moltes substàncies químiques, però n’hi ha una que se la considera responsable del perill que comporta per les nostres mascotes, sobretot en cas de ingestió: la euforbina.
La ingestió d’aquesta planta provoca vòmits, diarrees i inflamació de les àrees exposades (laringe, faringe... ), pel que també pot veure’s una dificultat important per empassar i en gats, molta salivació.
Aquesta planta (tant el pol·len com la sàvia) és irritant, així que es poden donar casos de irritació per contacte, tant de la pell com de les mucoses i els ulls. Això és particularment important en el cas dels gats, ja que tenen certa habilitat per enfilar-se al cap de munt dels mobles més alts i accedir als racons menys pensats i allà on van, marquen rascant la seva galta o mentó contra tot tipus de superfícies. Aquest gest tan típic dels gats, pot fer que partícules de la planta els hi puguin danyar els ulls, o provocar-los úlceres corneals, que, en cas de no adonar-nos-en a temps, podrien comportar-li una lesió irreversible amb pèrdua de visió.
En casos de ingestió, l’evolució sol ser favorable, sobretot en animals adults amb el tractament adequat. Tot i això, pot aparèixer un quadre nerviós en casos d’ingestió intensa, i hem d’afegir que a la bibliografia s’hi troben referències de casos mortals.
Aquesta intoxicació a dia d’avui no es pot tractar amb cap antídot, sinó que es tracta d’evitar l’absorció intestinal del tòxic i de contrarestar el símptomes segons van apareixent.
Com actuar en cas de possible intoxicació?
El primer consell és sempre prevenir. Si arribes a casa i et trobes la destrossa, impedeix que l’animal pugui seguir ingerint el tòxic.
Avisa al teu veterinari habitual, ell - o ella ;) - et farà preguntes per valorar la gravetat de la situació, i t’indicarà el que has de fer durant el trasllat. En funció dels recursos del teu centre d’atenció veterinària habitual, és possible que et derivi a un centre de referència per a urgències. Si és necessari, avisa a un amic, familiar o taxi per un desplaçament el més ràpid possible.
Per últim, segueix les indicacions del teu veterinari de camí a l’hospital. Personalment, et recomano també que truquis sempre al centre on vas per informar-los de la situació, les característiques de la mascota (espècie, edat, pes...) i la hora prevista d’arribada, per a que puguin estar preparats per atendre a la teva mascota.